PONT VELL I VILA CLOSA MEDIEVAL

Al segle XIII es produeix un agrupament de la població fins aleshores dispers pel territori, aquest fet s’explica pel procés de feudalització, amb els conflictes senyorials lligats. Per un cantó els senyors volen crear centres forts, és a dir viles fortes per recaptar més impostos, crear nous mercats, etc... Per altra banda els veïns de la zona, donada la rivalitat entre senyors es veuen obligats a agrupar-se i posar-se sota la tutela d’un senyor prou fort per ser defensats si ve el cas. En aquest moment Vilaller s’erigeix com a capital de la Baronia de Barravés. El baró de Barravés crearà una vila forta
on centralitza el seu poder. Aquest poder es materialitzarà en una cort baronial, amb competències judicials i penals, amb una presó, forques, etc. Vilaller s’ha de convertir en una vila segura i pròspera, així el poble estarà envoltat per una muralla que estarà formada per les mateixes cases i la podran tancar amb quatre portes, i al punt més alt de l’esperó rocós, al cap de la vila, hi havia un Castell del que no tenim cap vestigi.

Han quedat vestigis del Pont Vell, una construcció del segle XVII que creua el riu Noguera Ribagorçana, unint el nucli de població principal amb l’anomenat  barri d’Aragó. La construcció original tenia tres ulls, però el pont va ser malmès durant la riuada de 1963 i se’n van perdre dos. Durant molts anys el riu es creuava mitjançant una palanca localitzada aproximadament on està situat el pont. Al segle xvi el poble va experimentar un fort creixement econòmic que va fer que el 15 d’agost de 1686, el Consell General de Vilaller fes una súplica a Sa Majestat Carles II de Castella per a poder construir un pont de tres arcades de pedra.

El pont, i la bona situació del poble, permeten la creació de fires i mercats. A Vilaller s’uneixen els camins reials que es dirigeixen a la Val d’Aran i al migdia francès que venen de Campo, a l’Aragó i el que puja de la ciutat de Lleida. Transiten per la zona camins ramaders importants per on passen grans ramats de bestiar en transhumància. Al segle XII tenim documentat el mercat, al segle XIV, sabem que era el dijous de cada setmana. Però van ser les fires ramaderes el gran impuls comercial.