Ruta de la fauna de Montiberri
- Sortida: Font de la Mena
- Arribada: Font de la Mena
- Distància: 6,20 km
- Durada: 1 h 45’
- Desnivell: 330 m
- Dificultat: Moderada
- Tipus de ruta: Circular
- Apta per a BTT: No
- Època recomanada: Tot l'any
* Dificultat obtinguda pel mètode SENDIF
Els ambients per on discorre la Ruta
La ruta que us proposem us farà descobrir aquesta riquesa faunística. Ara be, l’observació directa d'animals es difícil, ja que defugen els humans i moltes espècies són nocturnes. Per això al llarg del camí anireu trobant rèpliques de petjades i d'excrements, i plafons on hi ha representades les espècies més característiques de cada ambient. D'aquesta manera podreu identificar els rastres autèntics que podeu trobar mentre camineu i conèixer una mica més els animals que us envolten.
L’itinerari s'inicia a prop de les ruïnes del monestir de Lavaix, al peu del riuet de Viu. Sempre en suau ascens s’entra a la vall de Montiberri a traves dels cingles de Roca Savina, on hi ha una bona perspectiva del pantà d'Escales. En aquest ambient rupícola conviuen animals ben adaptats als rocams. A continuació, el camí remunta el barranc de Montiberri per la solana, on creix el carrascar. És l’hàbitat ideal del gat fer i de la geneta, dels quals podreu veure algun rastre.
Més amunt, el pendent se suavitza, i es travessa el rierol per un pont. És un bon lloc per a descobrir, submergits, els petits animalons indicadors d'aigües netes.
A Montiberri s'arriba per un camí encaixonat entre marges de paret seca: és un exemple magnífic d'arquitectura rural... i un hàbitat que ofereix multitud d'amagatalls per a animals com la rata cellarda o els llangardaixos. Montiberri és un poble envoltat de prats, en els quals, amb una mica de sort, podreu descobrir talperes o excrements de guineu.
Per una pista forestal molt planera, s'arriba a l'altre nucli de la vall: Casòs. És un mirador excepcional del Pirineu ribagorçà i de la comarca sencera, que us permetrà observar amb facilitat el vol dels grans rapinyaires, com el voltor, el trencalòs o l’àguila daurada. De retorn, travessareu una pineda de pi roig, i si hi camineu en silenci podreu sorprendre el tímid cabirol o sentir el feinejar de l'esquirol.