L'ATZAVARA
Eternità d’amore
Intèrprets
Zachary Wilder, tenor
Oleguer Aymamí, violoncel
Josep Maria Martí Duran, llaüt, guitarra i direcció
Programa
Obres de F. Cavalli, G. Frescobaldi, C. Monteverdi, D. Obizzi, G. Kapsberger, G. Rovetta, S. de Murcia, G. Legrenzi i B. Strozzi.
Cantar a l'amor ha estat i continua sent una constant comuna en totes les cultures: uns canten a l’amor no correspost, altres ens expliquen la reacció a aquell primer esguard, i com es fixa en la memòria i es barreja en somnis, en sospirs i anhels d’un retrobament que tantes vegades no esdevindrà; o bé el rebuig que tants han provat i que provoca una desesperació que porta a una bogeria fora mida. A la Itàlia de principis del segle XVII hi va haver un moviment que es va dedicar a intentar esprémer al màxim les emocions humanes a través de la poesia i la música. Creien que els grans oradors grecs eren capaços de transmetre-les com ningú i s'ajudaven de la música per fer-ho. Aquest ideal va fer una revolució en la història de la música i es va deixar enrere l'estil polifònic, on es cantaven madrigals amb un text a diverses veus diferents, per promoure un text amb una melodia per a un sol cantant i acompanyament. A Eternità d'amore es presenten tot un seguit de cants a l'amor i al desamor, a la rauxa i a la contemplació, a l'alegria i a la tristesa, on un reguitzell de personatges ens narren les seves aventures i desventures que de ben segur ens ressonaran a tots nosaltres, ja que qui més qui menys les ha viscudes.