Ruta de la Marmota

* Durant els mesos d’estiu (del 21 de juny al 30 de setembre) funciona un servei discrecional de transport públic, conegut
com el Bus del Parc, que es pot combinar amb la realització de rutes per les muntanyes de l’Alta Ribagorça cap a d’altres comarques. El servei permet retornar al lloc d’origen mitjançant 4 línies de transport diàries que operen entre la vall de Boí i la vall d’Espot, passant per la Val d’Aran.

Es tracta d'un camí ben traçat que va vorejant l'embassament, que segons l'època de l'any, ofereix una imatge més o menys agraïda. Quan arribem a la cua de l'embassament, s'inicia una lleugera pujada fins arribar al Planell de Riumalo. Després ve el trajecte amb més desnivell: les Llastres de la Morta. Fent ziga-zaga per entre mig de les roques polides per la glacera, veurem finalment l'estany Negre. El camí és la porta a la conca alta de la ribera de Caldes. Els ramats d'animals que van a pasturar a les pastures de la Val d'Aran utilitzen també aquesta ruta per creuar pel port de Caldes cap a Colomèrs.

Punts d'interés

Embassament de Cavallers: extraordinàriament encaixat entre altes parets de granit, dona una visió molt pròpia de l'alta muntanya granítica. Tot i que no hi ha boscos, hi ha petits grups d'arbres penjant dentre les roques, i els prats són tan sols retalls que entapissen les esquerdes de les roques que afloren. Un paisatge tan inhòspit és el testimoni que ha deixat al seu pas la glacera que baixava per la ribera de Caldes, no fa més de 34.000 anys.

Cascada de Riumalo: espectacular salt d'aigua de més de 20 m d'alçada, per on baixa rabent la Noguera de Tor, que ens queda una mica amagada a l'esquerra del nostre itinerari.

Planell de Riumalo: extensa superfície d'on podem gaudir de l'observació de la marmota, un dels animals més simpàtics dels Pirineus. Les pastures propies dels pedregars són el seu hàbitat predilecte. Cap a l'oest, tenim la vall de Malavesina, ruta clàssica d'ascensió cap al massís de Besiberri.

Llastres de la Morta: conjunt rocós amb espectaculars superfícies de poliment glacial adornades amb nombrosos salts d'aigua i trampales. Té aquest nom en record d'una dona de Taüll que, marxant cap a França, va morir en estranyes circumstàncies segles enrere.

Estany Negre: aquest estany de 35 m de profunditat i d'aigües obscures, és una mostra clara del poder erosiu de la glacera. És un bon punt per iniciar altres excursions cap a la vall de Colieto, els estanys que hi ha sota les agulles de Travessani o per pujar al cim del Montardo. La vista sobre el massís de Besiberri magnifica el caràcter alpí del Parc.